Dienstag, 21. April 2015

Monn mitich, musiga y atualité: Scolars presentëia liëndes ladines

120 scolars dala scora elementara cina la scora alta fej para al proiet “Rundenì de lijëndes”, che vëiga danfora l’elaboraziun de n poem musical por rapresenté musicalmënter la tradiziun de valüta dles liëndes ladines te n contest atual. La pröma rapresentaziun é gnüda presentada inier, 20/04 a Urtijëi, incö sarál les secundes döes (16:30 – 20:30) a Urtijëi y atres döes sará ai 24/04 a San Martin

Colié le monn mitiche dles liëndes cun l'atualité: Chësc un di fins dl poem musical "Rundenì de lijëndes". Foto: USP / Guido Senoner
Badge Local
Colié le monn mitiche dles liëndes cun l'atualité: Chësc un di fins dl poem musical "Rundenì de lijëndes". Foto: USP / Guido Senoner

La creaziun dl poem musical “Rundenì de lijëndes” cun la partezipaziun de 120 scolares y scolars dales scores elementares a chëres altes, é gnüda a se le dé por merit dl Departimënt Educaziun y Cultura Ladina che á metü da jí n proiet de colaboraziun cun les Scores de musiga dles valades ladines. Le resultat final, che coliëia les composiziuns di tesc lirics de Roland Verra cun la musiga de Matthäus Crepaz, é gnü presenté por le pröm iade inier, lönesc ai 20 de aurí, tla Cësa dla Cultura a Urtijëi. “La musiga y les liëndes fej tradizionalmënter pert dl repertoire dla cultura ladina y la particolarité de chësc proiet é propi la combinaziun dles liëndes ladines cun la musiga adöm a n’analisa critica dla relaziun atuala dles porsones cun la natöra y le turism”, sotlignëia l’assessur por la scora y cultura ladina Florian Mussner che ajuntëia che tres le proiet vëgnel ince sostigní l’interés di scolars por la musiga y la cultura ladina. Por l’intendënt Roland Verra, autur di tesc dl poem, é ”la creativité n elemënt caraterisant de nosta jënt ladina y al dá na gran sodesfaziun da la porté fora dan dal publich te forma leterara y musicala tla colaboraziun cun les istituziuns formatives ladines.”

 

N’atra finalité importanta é, do Verra, chëra de cherié n repertoire poetich-musical ladin, speran te na funziun de ejëmpl por la produziun musicala y leterara te nostes valades. “Cun chësc oressun ince dé n impuls ala creaziun originala en controtendënza al trend da depënder dal model de importaziun y dla predominanza musicala y linguistica ingleja che se slergia fora tre deplü”, sotlignëia l’intendënt Roland Verra.  La coorinadëssa Susy Rottonara dl Sorvisc por l’educaziun musicala dl’Intendënza Ladina recorda che “ara se trata de n proiet inovatif por ci che reverda la colaboraziun danter scores y scores de musiga de döes valades ladines, tres chël che al dess gní sostigní l’ativité musicala te de plü liví dl percurs formatif y valorisé n contignü de valüta tla cultura ladina.”

Les particolarités dl proiet é che i chedri scenics metüs en musiga é partis sö te 8 pertes -L uedl dl Lech, Salvans, Imajes tribles, N Fauz re, I spirc dla montes, Ganes, Tla ijula, l prinz dl’eguia. Na pert di chedri scenics vëgn ciantada por gherdëna, l’atra pro badiot, por garantí la presënza de entrami i idioms de valada. I tesc fej referimënt a na rielaboraziun lëdia de impresciuns y atmosferes tutes da na pluralité de liëndes ladines dles Dolomites cun l’intenziun de mostré sö na panoramica generala dl monn mitich dles munts amesa les Dolomites. Sciöche contrast vëgnel rapresenté y comenté i ezesc dl svilup turistich tl tëmp presënt.

 

 

Fát para á scolars y scolares dles Scores de musiga de Gherdëna y dla Val Badia en colaboraziun cun la seziun musicala dla scora mesana da Urtijëi, la scora elementara da Urtijëi, la scora mesana da Sëlva, la scora mesana y les scores altes da La Ila, le Lizeum d’Ert Cademia, l’ ITE Raetia y scolars y scolares ladins/nes da d’atres scores altes de Südtirol.

La regia é de Donatella Valletta. La pröma esibiziun é stada inier, lönesc ai 20 de aurí, les atres dates de presentaziun é incö ai 21 de aurí (dales 16.30 y dales 20.30) tla Ciasa dla Cultura a Urtijëi y ai 24 de aurí dales 17 y dales 20.30 tl salf dla scora mesana a San Martin de Tor. Düc i dër bel inviá da gní a ascuté sö. L'entrada é debann (spënora lëdia).

stol